El dret a ser el que som


Any 1984.  JJ.OO. de Los Angeles.  TV3 sol·licita acreditacions per cobrir l’esdeveniment cosa que a Felipe González, president de l’estat espanyol en aquell moment, no li fa gràcia ja que davant el plantejament fet per la cadena catalana, respon:  ¿Es que los atletas en catalán saltan más? Quin menyspreu i quina incomprensió.  Quin poc nivell polític i democràtic.  Com diu Jaume Roures a l’entrevista que li fan al diari Ara.cat el 30 d’octubre “aquell dia ho vaig tenir clar, supera la seva capacitat de comprensió”.  Paraula de Roures, brillant empresari per qui sento simpatia.

Jo estic d’acord amb aquestes paraules.  Per mi, té raó.  I el més sorprenent és que vint-i-set anys després, les coses no han canviat tant.  No ho comprendran mai!

Tant difícil és entendre que n’hi ha que volem seguir essent el que som, seguir en el marc en el que estem, amb els drets i deures [els justos] que ens pertoquen?  El nostre passat demostra que el nostre futur més probable és seguir compartint, perquè molts d’allà són  ara aquí i molts d’aquí anaren cap allà; perquè som persones; perquè ens han d’unir altres valors que estan per damunt de diferencies culturals; perquè la nostra història i el nostre present també demostra que tenim esperit conciliador, no en va, hem perdonat molt i hem suportat molt [Recordo que el meu pare m’explicava com li feien cantar el Cara al Sol quan formava al pati de l’escola i al meu avi, en pau descansi, el pegaven per parlar en català, per expressar-se en la seva llengua, la nostra llengua!.  És nostre i no ens la poden prendre!]

No ens poden menysprear ni la podem abandonar.  Tenim un deure amb la nostra llengua, la nostra cultura.  Ens deuen respecte i reconeixement perquè som i serem un país i una cultura diferent que treballa per ser com és.  No es pot tenir por ni es pot ser un tirà.  Ens tenen por i això els angoixa.  Si estem en el mateix vaixell volem ser-hi amb els mateixos rems que la resta.  No podem deixar que ens limitin el potencial.  A l’alumne avantatjat no se li pot demanar que renunciï a tot el que pot ser.  S’enfadarà.  Es revelarà.  Ens sentim orgullosos del que som i volem mantenir el que tenim amb respecte, treball i dignitat.  Ja n’hi ha prou d’ignorància!

Qui sap si ara que s’entrelluca un empitjorament de la situació d’Espanya vers Europa, seria el moment de plantejar-se altres reptes.

Advertisements

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s