Obrint pas


Era un dia de gener de l’any 2011 quan vaig decidir afegir-me al meu grup d’amics per passar el cap de setmana a la Cerdanya.  L’home del temps ja havia advertit de les probabilitats de nevada al Pirineu així que aquell dia ja estava mentalitzat:  seria una loteria.

No vaig dubtar ni un moment en intentar gaudir de la companyia de gent especial així que cap a les onze arribàvem el meu petit Ford Fiesta S [amb uns Pirelli Pzero Nero] i jo al peu de la collada de Tosses, sense cadenes, quan em vaig adonar que el panorama no era massa esperançador.  M’ensumava que les coses no serien fàcils i la situació, poc després de Ribes de Freser, era la següent….

….però, què carai! Vaig pensar que després d’una colla de quilòmetres al cul, mereixia la pena intentar-ho.  Quan se’m posa alguna cosa entre cella i cella és difícil que hi pugui veure més enllà, sempre em passa i així va ser.  A uns 10km de La Molina la cosa va empitjorar; massa neu per circular sense cadenes, no para de nevar i ja m’he trobat algun despistat al voral de la via.  Decideixo fer mitja volta i tornar per on he vingut abans no sigui massa tard quan, poc després de fer-ho, un camió vell amb una pala nova i enorme que puja collada amunt sense perdre pistonada, sense por i, esclar, sense cadenes perquè no les necessita per res….com nosaltres oi petit petit?!!…au doncs, sense dubtar-ho un segon, frè de mà i mitja volta cap a la Cerdanya posant-hi un xic de sort i tres dels cinc sentits [el gust i l’olfacte no els necessitava per res] per aguantar-li el ritme al llevaneu…i quin ritme!  Més que circular, ballàvem damunt la carretera.  Una mica de sobreviratge provocat per la desacceleració brusca a l’entrada de les corbes que trasllada la inèrcia cap endavant ‘descarregant’ el tren del darrera per deixar-lo lliscar, sobrevira per un instant, sense permís…La tanca de la carretera li vol fer un petó al cul de la meva ‘bala roja’ i jo dic que fa massa fred per a pràctiques amoroses, i a més, li van agradar més els morros de l’Audi A3 amb control d’estabilitat i control de tracció de més de vint-i-cinc mil euros que portàvem al davant….una bonica història d’amor.

Tot va anar bé fins que…..

A pesar de la nevada que queia, vaig arribar a La Molina contra pronòstic, la mala notícia fou que el llevaneu no continuava més amunt.  No m’ho podia creure! Per favor!! Increïble….la sort em va deixar al cim de la collada sense cadenes amb més de quatre dits de neu per davant.  Prèvia consulta amb les celles, ho vaig tornar a fer…..vaig pujar ràpidament al cotxe i em vaig moure depressa per evitar una emboscada….que m’hauria amargat el cap de setmana que vaig gaudir pocs minuts després.

Advertisements

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s