Apropiació indeguda


És una expressió que em fa gràcia i que està a l’ordre del dia. Tots sabem que algú que ha estat condemnat per robatori és un lladre de cap a peus, però què passa quan se’ns informa que a un personatge se’l condemna per apropiació indeguda? Doncs que han enxampat al senyor lladre. Lladre sí, però senyor també. Així doncs, quan algú de l’Alta Societat “ha ficat la mà a la caixa”, ha comès una apropiació indeguda. Quina elegància. Al diccionari, un eufemisme es defineix com: Paraula o expressió més suau que en substitueix una altra considerada de mal gust, grollera o massa franca . I subratllo “massa franca” perquè em crida l’atenció. Les relacions humanes sovint es compliquen quan hi ha un excés de franquesa; no sempre és adequat dir les coses pel seu nom, i per això existeixen mots que ajuden a facilitar l’entesa entre persones. El que passa és que l’ús d’aquests eufemismes sovint serveix per canviar l’enfoc de la realitat. Així doncs, una “apropiació indeguda” és un robatori en tota regla, l’autodeterminació és l’eufemisme d’independència i una “escort de luxe” és una prostituta cara, oi?

Advertisements

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s