Instants


Jo circulava per l’autovia i anava al davant; ell em seguia amb el seu cotxe. De sobte me n’adono que ja no el tinc al darrera sinó que m’està avançant i quan arriba a l’alçada del meu cotxe, el meu pare es gira i em mira treient-me la llengua i rient feliçment a la vegada.

Hi ha vivències que són nostres, i que ningú ens podrà prendre mai. Un instant també omple.

Advertisements

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s