La música


Me’n recordo com si fos ara; ja fa més de 10 anys i era una tarda de dissabte quan passejava amb el meu avi per un carrer del poble. Mentre caminava amb ell devíem estar parlant d’alguna cosa… a saber si m’explicava alguna vivència de quan ell era petit o si parlava del mal caràcter de l’àvia i de com n’estava d’avorrit, però el que si recordo és que en un moment de la conversa em digué molt ensopit: Eudald, no tardaré gaire a morir-me. Ho vaig encaixar com vaig poder.  Jo era molt jove i el nus que es fa a l’estòmac quan escoltes aquestes paraules d’una persona que t’estimes no és fàcil superar-lo; es fa difícil dissimular la tristesa. Li vaig dir que havia de ser valent i que això no passaria.  Pocs mesos després, estirat en un llit, sense poder parlar ja i sense reconèixer a les persones que tenia al seu voltant, jo li parlava a cau d’orella i li deia que fos valent agafant-li la mà.

Es va morir de càncer de pulmó.  Fumava des que era adolescent.  També va començar a treballar de molt molt jove, fins que es va jubilar al complir els 60….més de 40 anys de condemna, com diria un que conec.

Ell va morir pocs mesos després d’aquella conversa al carrer. En aquella època jo escoltava molta música i sovint als Hammerfall amb el seu Glory to the brave (glòria als valents). Ara, quan l’escolto recordo a un bon home i moments de la meva infància on també hi és ell.  La música i els records….

Advertisements

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s