…i demà què?


Hi ha gent que té coneixements i per tant la capacitat de transformar dades en informacions que poden ser enteses per qui no gosa d’aquesta sort.  A mi em passa que lamento tenir pocs coneixements de macro-economia i d’economia en general però ja fa un temps que m’esforço per posar-hi remei.  Tal i com comenta el senyor Rastani en l’article que menciono en el meu anterior post, cal mirar menys la televisió i formar-nos més, tant com es pugui.  Precisament és de gent com ell de qui podem llegir informacions per entendre millor com funcionen les coses.  Expliciten coneixements implícits i d’això ens en servim els qui veiem el partit des del fons de la graderia.

Em trobo assegut al port de Llafranc i enmig de tanta embarcació i tanta immensitat natural em pregunto si podré seguir mantenint les meves il·lusions, si les meves expectatives continuen estant a l’horitzó o si pel contrari s’han atençat….a cas s’han allunyat? Què passarà amb el nostre ‘modus vivendi’?

Un Estat que té dificultats per generar ingressos amb els recursos econòmics dels que disposa, busca finançament en els mercats ‘venent’ deute.  És a dir, l’Estat et dóna uns papers (valors), els anomenats bons o obligacions (en funció del període), que diu que valen X i que si tu en pagues el que valen, ell t’ho tornarà en un termini estipulat (10 anys per exemple, que serien obligacions) amb un interès fixat Y.  La qüestió és que, el valor de Y està directament lligat a la garantia de cobrament que ofereix l’estat en qüestió.  A Alemanya, aquest interès Y és, a dia d’avui, aproximadament del 1,86% quan a Espanya està per damunt del 6% i això està directament relacionat amb la mala situació del país i que queda reflectida per exemple per:

  • Elevadíssim deute total (per sobre del 400%), sobretot privat
  • Alt índex d’atur (el més alt d’Europa)
  • Poca capacitat de creació de llocs de treball
  • Massa  rajola en els actius de les entitats bancàries (que a més cada dia val menys i diuen que valdrà menys)
  • Bancs amb poca solvència

Aquests i d’altres indicadors fan que els inversors demanin a Espanya uns interessos més alts la qual cosa encara complica més la reeixida de la nostra economia.  La diferència, en punts bàsics, entre els interessos que ofereix Espanya pels seus valors i els que ofereix Alemanya és l’anomenada Prima de Risc de la qual tant se’n parla als telenotícies d’un temps ençà i que actualment està situada al voltant dels 430 punts, ja que:

Interessos espanyols = 6,10%

Interessos alemanys = 1,80%

Aleshores, 610 – 180 = 430 punts.

Si hi ha desconfiança, la Prima de Risc augmenta i costa més ‘col·locar’ aquests valors als mercats.  És un peix que es mossega la cua i Espanya, a dia d’avui encara ha de col·locar 120.000 milions d’euros de deute….i això són molts, molts diners.

No fa gaire, els experts econòmics preveien que Espanya seria intervinguda abans d’acabar aquest ‘annus horribilis’, i a dia d’avui la prima de risc del país s’acosta al límit que ens separa d’aquesta hipotètica intervenció (els 500 punts i un 7% d’interès pel bo a 10 anys).  Si això passa, els efectes per a l’economia europea i, sobretot, per l’economia de l’Estat espanyol, seran pitjors.  De fet, ja hi ha qui diu que això podria significar la desaparició de l’Euro o almenys una reestructuració del sistema monetari europeu.

La bombolla immobiliària a Espanya ha estat la més grossa i això encara ha accentuat més la greu situació.  El 9% del PIB, això és el que representava el rajol en l’economia espanyola.  Això ens fa diferents de la resta de països, i al damunt tenim la taxa d’atur més alta de tota Europa.  El Banc Central Europeu ha injectat molts diners al sistema bancari espanyol que els ha utilitzat, tots i més, per comprar bons del propi estat i a aquest extrem Itàlia, per exemple, no hi ha arribat.  Els mercats saben tot això.  I per això la Prima de Risc espanyola augmenta.

A tot això, cal afegir-hi la mala gestió del govern de Rajoy que contribueix a l’augment de desconfiança.  Uns pressupostos que no van agradar massa a Europa i que el New York Times diu que no estan prou ben fets i unes reformes i retallades que no reactiven l’economia són uns mals símptomes.

Anuncis