Imprescindible


És una mentida universal que molt sovint escoltem dir al nostre entorn.  Ningú és imprescindible, ens diuen.  Però, i si no és així? Què passa si demostrem que funcionem; que som imprescindibles per imprimir la nostra manera de fer en una organització; que esdevenim un element essencial?

Essència:  Allò per què una cosa és el que és. / Allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable.

Perquè les coses siguin realitzades d’una manera particular, cal el talent d’uns éssers determinats.  De la mateixa manera que Gaudí fou imprescindible perquè les seves creacions siguin com són també fa falta en Messi perquè les jugades surtin com li surten.  Cada persona aporta quelcom diferent, emet unes vibracions particulars, té uns coneixements concrets i un cervell que la fa única.  L’estat de les coses és el resultat dels nostres actes, per bé o per mal.

Això sí, tant dels qui consideren que tothom és prescindible com dels qui n’opinen justament el contrari, sempre n’hi ha alguns que són, precisament, la font imprescindible per l’establiment i manteniment de molts problemes.

Perquè les coses ens vagin tant malament com ens van també ha estat imprescindible la participació de l’estèril classe política que ens representa, sí, sí, també!  Nosaltres en tenim culpa per necis i ells per necis i traïdors, i, i, i més.

Estèril:  Que no dóna fruit, que no produeix.

Boca inútil:  Persona que no treballa i que hom ha de mantenir a canvi de no res.  És que, per casualitat, algú sap de l’existència d’una definició que s’ajusti millor per explicar com són molts dels nostres polítics?  Mira si en tenim d’expressions!!!  Gairebé tantes com polítics, vull dir boca inútils, vull dir….bé, deixem-ho estar……citant el llibre de Josep Fontana: tot sigui ‘por el bien del imperio’ oi?

Pare, mare, sou imprescindibles!!!

Advertisements