Hi haurà rescat?


 

….i …..post festum, pestum!

(seguirà)

Anuncis

En una tarda sense treballar…


….em sento més actiu mentalment que de costum; tinc la sensació d’estar en bona forma…tota la que em manca en l’aspecte físic 😦

Crec que estic a punt de ser una víctima més de la calvície i ja és més que un pressentiment…francament em preocupa, i molt! Aaaarrggggg!

Aquesta tarda he passat la porta de casa escopetejat per l’urgència de resoldre les meves necessitats escatològiques.  Mentrestant, he pres nota de tot allò que volia expressar en aquesta entrada ergo la meva memòria a vegades em traeix i mai està de més portar una petita llibreta al cim (ahir preparava les notes per l’entrada del cap de setmana).  Quan hi era, resolent el problema, he descobert que els d’Scottex no fan el cartronet interior dels rotllos com els de Colhogar, que es desfà de seguida que pren contacte amb l’aigua; tant pràctic que és!

Molt abans d’això he dinat, excepcionalment, en un McDonald’s i he anat a comprar un calefactor per passar ben calentó l’hivern (no us recomano el Voltotherm IFH01-20 que fa massa soroll).  També he adquirit uns altaveus del model z523 de Logitech que lluny de ser una delicatessen del món del so, li donen vida a la música que escoltava amb els tristos altaveus del meu ordinador.  Escoltar el ‘Ninja Survive’ d’Europe amb un subwoofer fantàstic i uns sobrats 40W de potència m’acaba de donar el que necessiten les meves orelles, que no són pas de monarca.  A ells, els monarques, els deixem marques com Harman Kardon o Bang&Olufssen….Quin prestigi!

Logitech z523

En acabar, he passat per Gas Natural a donar de baixa el servei del pis on estava perquè així ho volen els de Finques Catalunya.  Ells van pagar 206,27 euros per l’alta fa un any i mig i al donar-lo de baixa hauran de tornar a pagar l’alta quan correspongui (aproximadament uns 100 euros).  Com que, de fet, aquests diners els pagarà el pròxim inquilí a ells no els costarà res.

Tot seguit, un xic de cortesia quan m’he creuat amb un bon home belga que, perdut, buscava l’Hotel Nord 1901 (un quatre estrelles de Girona) i que m’ha plagut acompanyar fins a la porta del mateix.  Abans, he passat un moment per les botigues de Vodafone i Movistar i, com que tot el que m’han explicat és informació suficient per bolcar-la en una nova entrada, ja ho explicaré demà.

De camí a casa, he passat a retornar el llibre Simiocràcia (Aleix Saló) que m’havien prestat per canviar-lo per El nou paradigma dels mercats financers (George Soros, Edicions62) i Cálculo Integral (Pilar Cembranos y José Mendoza).  Encara no he acabat l’interessant Homo Economicus d’Anxo Penalonga, però tinc les neurones en ebullició i d’aquí deu venir la calvície no?

….i ja m’han confirmat que tenim entrades pel concert de Muse!! Molt bé, molt bé…el tió i els Reis en un dia i sense esperar-ho! És el fruit d’una tarda de vacances.

Nova Zelanda, Nova Vida!


Com estàs Josep?

Ja fa algunes setmanes que vas dir fins aviat per anar-te’n a les antípodes del teu país, del nostre país!.   El temps passa depressa i per tu segur que és difícil copçar tantes coses noves en un nou món.  Mentrestant, t’has perdut unes eleccions especials aquí, les d’ahir, que donat el resultat, hauria estat millor que no haguessin succeït i haver fet les coses amb un timing diferent.  Ha canviat el mapa parlamentari; ara potser s’ajusta més a la realitat del que som.  El que no canvïa és el discurs dissortadament manipulador on no es reconeixen fets objectius….amb un president espanyol que diu que els catalans ‘hacen cosas’ està quasi tot dit no?

Un dia en parlarem de tot plegat! oi?

He fet els deures i ……Buf!, estàs a 1600 quilòmetres d’Austràlia en la part del món on l’aigua preval sobre la terra.  Nova Zelanda, descoberta per l’explorador holandès Abel Tasman el 1642, pertany a la Commonwealth britànica i està formada per dues grans illes separades per l’estret de Cook (de no menys de 20km d’amplada) i multitud d’illes petites al voltant.  L’illa més poblada és la del nord amb un clima tropical on, a més, hi ha les ciutats més importants, Auckland (la més gran) i Wellington.  Al buscar informació sobre aquest indret tant remot on has anat a viure una experiència única (i poc assequible per la majoria dels mortals), m’he assabentat també de l’existència d’una segona serralada dels Alps, doncs així es diu el sistema muntanyós més important del país amb una alçada màxima de 3754m.  Te n’has anat a un país on fa tres anys el 70% de l’energia elèctrica que s’hi produïa provenia de recursos renovables, esclar que no hi viuen gaire més de 4 milions d’habitants cosa que tanmateix no treu importància a la dada.

No n’hem parlat massa del teu viatge, deu ser que no vam tenir prou temps perquè quan volem ens hi posem eh! Hem passat algunes estones xerrant, discrepant, opinant, rient.  Respectes i estàs obert al diàleg i això no sempre és habitual.  Esclar que, la distància més curta entre dues persones té lloc entre rialles diuen.  La distància, que tot ho refreda, també ajuda a guanyar en perspectiva….què hi dius?  La distància temporal i la distància espacial ens permeten deixar darrera l’horitzó allò que no ens és agradable de veure i viure.  Passar pàgina i buscar un nou camí oi?   Valor amic!! Valor feia falta per un repte com aquest.

Valor:  Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills, les dificultats, etc

Bé, des del país on ningú hi entén un rave sobre enquestes i que està descobrint una pluralitat que augmenta amb la seva demografia, et desitjo the best of the best i més! 😉

D’aquesta, com a mínim, te n’emportes un bon anglès i un important enriquiment personal així que, seguretat amb tu mateix i coratge Josep!  Fot-li canya!

Una abraçada!!

Coses que he après avui


Quin dinar avui!  Cus-cus molt bo….autèntic.  He passat una bona tarda i he après un parell de coses.

Sembla que s’ha estès el rumor (diuen a internet) que l’últim dígit de la segona línia de números del darrera del nostre DNI correspon al nombre de persones que tenen el mateix nom i cognoms que nosaltres, però no és cert.  En aquesta web, per exemple, s’explica perquè no:  http://josep-portella.com/es/escritos/desmitificando-los-numeros-del-dni/

Passa sovint que la veritat és força complexa, més del que ens agradaria oi?

El que sembla que sí que és veritat és el que s’ha vist a Antena3 durant el previ de la retransmissió de la Fórmula 1 quan la periodista ha pujat amb un motorista a Austin, Texas.  El conductor d’una flamant Harley Davidson li ha dit que no calia que portés el casc perquè allí no és obligatori.  Segons aquesta web, això seria cert i sorprenent:  http://ealquilerdecoches.blogspot.com.es/2011/09/consejos-conducir-eeuu.html

Perduts


Arribo a casa, obro el correu, targeta censal, propaganda electoral.

Molt agosarat el PSC amb la seva capçalera ‘Dos anys de CiU al govern: dos anys perduts’.  Agosarat?  Com a mínim imprecís i poc humil.  D’acord que és un nou líder qui representa a la formació que va precedir a CiU al govern però això no implica que el votant interpreti el missatge oblidant el passat.  Jo no oblido el passat sinó que passo pàgina i vull creure que la majoria se sent empesa per aquesta classe de sentiments.  Així, com pretenen que em cregui que amb CiU s’han perdut dos anys que no s’haurien perdut amb el PSC.  El corrent d’opinió generalitzat segurament seria que amb el PSC s’hauria perdut quelcom més.  Pot ser que més endavant, en base als fets que es puguin produir en el futur més immediat, es demostri que s’ha perdut molt amb CiU en aquests dos anys però no pas ara, no pas amb l’oratòria del PSC.  De res serveix el que sabem si no podem demostrar-ho no?

Així volen lliutar contra l’empenta i l’implicació personal del president Mas en un objectiu clar?  És això el que els falta, l’objectiu en el que creure.

Què volen fer-nos creure tots plegats?  Les coses ja no són com eren.  El poble sap més que no sabia, no ens enganyem, les coses han canviat.  El que no ha canviat és la manipulació de sempre.  Fa poquetes setmanes que visc al poble i poc abans de l’entrada del mateix ja hi ha un gran cartell amb l’eslògan de CiU i la foto del president Mas.  La voluntat d’un poble diuen ells.  La voluntat de l’alcalde dic jo.  Quina casualitat.

Però i els de CiU?  Com tenen la barra els de Convergència i Unió d’estendre el sentiment i l’anhel d’independència a tota la població?  Pretenciós.

Per què tots parlen només d’independència, federalisme, estat propi and so on  com dirien els anglesos?.  Què passa amb les empreses, els treballadors, la sanitat, els estudiants, els nostres avis, les inversions, l’habitatge, les carreteres…?

La presentació


Un proveïdor ens ha contestat avui que tenen poca cosa més que la mostra que ens han portat per subministrar-nos en el futur donat que el producte és per consum propi.   I jo, incrèdul, dic:  Consum propi? ….És exactament el mateix que diuen els qui planten marihuana!

Dia de presentacions i desorientacions.  Desorientacions perquè és el que està de moda en els mitjans dels manipuladors de la comunicació.  Vull dir que la radio i la televisió s’han convertit en l’altaveu dels qui només fan que marejar-nos sense pietat.  Són mitjans de comunicació però dubto cada dia més del que comuniquen.  Em desorienta que avui sigui el dia que set personatges del PP estatal s’han passejat per terres catalanes on Doña Esperanza Aguirre ha arribat a parlar fins i tot en català, això sí, després de dir que Catalunya es convertiria en una ‘república bananera’ a mans del president Mas.  Dia també que ha aprofitat Mª Dolores de Cospedal (una dels set boca inútils ben pagats) per declarar que el President Mas es salta la legalitat que manté la convivència conduïnt l’Estat espanyol a la ruïna.  Mentrestant, estaria bé saber si tots plegats compleixen amb la legalitat…potser l’Évole no en faria prou amb un ‘Salvados’.

Em desorienta i em trasbalsa saber que hi ha a Espanya centenars de milers de pisos buits mentre molta gent perd la vivenda per l’actuació propiciada per les entitats que, no fa pas gaire, han rebut injeccions de cavall als seus comptes per seguir essent el que són…una arma de doble tall pels rics i l’etern enemic dels pobres.  Cinquanta dos mil milions d’euros deia ahir en Cuní al seu ‘8 al dia’, 52 mil milions que han sortit de les nostres butxaques!

Desorientat per un seguit de retallades i un augment dels impostos que a Catalunya no han vingut acompanyats de l’aplicació d’un impost de successions…uuummmm!.  Desorientat per les declaracions d’avui del senyor López Tena que diu que si no es vota a Solidaritat per la Independència (el seu partit) que es faci per les CUP …eeeehh??  com diu?

Tot plegat, el dia que es presenta la nova samarreta de la selecció catalana.  M’agrada!!  Sí senyor!!  Caram, i perquè no?  Aquesta fins i tot potser la compraré.

Una nova etapa, pocs disgustos…de moment!


Ja fa un parell de setmanes que he canviat de residència.  Un lloguer en un poble millor, en un barri millor, en definitiva en un entorn millor.  Després d’un any i mig en un pis on no m’hi sentia prou a gust, he tingut la meva recompensa…o això sembla.  El temps dirà.  Una bona terrassa que em permetrà esbargir-me i tanta proximitat a la feina que amb poc més de quinze minuts en faig prou per anar-hi caminant.  Tot plegat fa que et sentis millor.

També m’ha fet sentir millor que Finques Catalunya m’hagi dit que m’abonarà els 1280 euros del dipòsit que vaig fer per entrar al pis on estava abans.  Tot un descans i una satisfacció.  No és una quantitat menyspreable i tenint en compte la situació actual, menys encara.  Així, de moment m’ha passat el mal estar que tenia de pensar que es podrien portar malament.  A tots ens arriba el moment de plantejar-nos si és millor pagar com bons catalans fins al final i esperar que es comportin també com bons catalans tornant-te el que és teu, o deixar de pagar per cobrar-te el que, segons tu, et deuen.  Què voleu que us digui….val més ésser honrat i esperar rebre una resposta a l’alçada; no hauria de ser tant difícil.