Perduts


Arribo a casa, obro el correu, targeta censal, propaganda electoral.

Molt agosarat el PSC amb la seva capçalera ‘Dos anys de CiU al govern: dos anys perduts’.  Agosarat?  Com a mínim imprecís i poc humil.  D’acord que és un nou líder qui representa a la formació que va precedir a CiU al govern però això no implica que el votant interpreti el missatge oblidant el passat.  Jo no oblido el passat sinó que passo pàgina i vull creure que la majoria se sent empesa per aquesta classe de sentiments.  Així, com pretenen que em cregui que amb CiU s’han perdut dos anys que no s’haurien perdut amb el PSC.  El corrent d’opinió generalitzat segurament seria que amb el PSC s’hauria perdut quelcom més.  Pot ser que més endavant, en base als fets que es puguin produir en el futur més immediat, es demostri que s’ha perdut molt amb CiU en aquests dos anys però no pas ara, no pas amb l’oratòria del PSC.  De res serveix el que sabem si no podem demostrar-ho no?

Així volen lliutar contra l’empenta i l’implicació personal del president Mas en un objectiu clar?  És això el que els falta, l’objectiu en el que creure.

Què volen fer-nos creure tots plegats?  Les coses ja no són com eren.  El poble sap més que no sabia, no ens enganyem, les coses han canviat.  El que no ha canviat és la manipulació de sempre.  Fa poquetes setmanes que visc al poble i poc abans de l’entrada del mateix ja hi ha un gran cartell amb l’eslògan de CiU i la foto del president Mas.  La voluntat d’un poble diuen ells.  La voluntat de l’alcalde dic jo.  Quina casualitat.

Però i els de CiU?  Com tenen la barra els de Convergència i Unió d’estendre el sentiment i l’anhel d’independència a tota la població?  Pretenciós.

Per què tots parlen només d’independència, federalisme, estat propi and so on  com dirien els anglesos?.  Què passa amb les empreses, els treballadors, la sanitat, els estudiants, els nostres avis, les inversions, l’habitatge, les carreteres…?

Anuncis