Nova Zelanda, Nova Vida!


Com estàs Josep?

Ja fa algunes setmanes que vas dir fins aviat per anar-te’n a les antípodes del teu país, del nostre país!.   El temps passa depressa i per tu segur que és difícil copçar tantes coses noves en un nou món.  Mentrestant, t’has perdut unes eleccions especials aquí, les d’ahir, que donat el resultat, hauria estat millor que no haguessin succeït i haver fet les coses amb un timing diferent.  Ha canviat el mapa parlamentari; ara potser s’ajusta més a la realitat del que som.  El que no canvïa és el discurs dissortadament manipulador on no es reconeixen fets objectius….amb un president espanyol que diu que els catalans ‘hacen cosas’ està quasi tot dit no?

Un dia en parlarem de tot plegat! oi?

He fet els deures i ……Buf!, estàs a 1600 quilòmetres d’Austràlia en la part del món on l’aigua preval sobre la terra.  Nova Zelanda, descoberta per l’explorador holandès Abel Tasman el 1642, pertany a la Commonwealth britànica i està formada per dues grans illes separades per l’estret de Cook (de no menys de 20km d’amplada) i multitud d’illes petites al voltant.  L’illa més poblada és la del nord amb un clima tropical on, a més, hi ha les ciutats més importants, Auckland (la més gran) i Wellington.  Al buscar informació sobre aquest indret tant remot on has anat a viure una experiència única (i poc assequible per la majoria dels mortals), m’he assabentat també de l’existència d’una segona serralada dels Alps, doncs així es diu el sistema muntanyós més important del país amb una alçada màxima de 3754m.  Te n’has anat a un país on fa tres anys el 70% de l’energia elèctrica que s’hi produïa provenia de recursos renovables, esclar que no hi viuen gaire més de 4 milions d’habitants cosa que tanmateix no treu importància a la dada.

No n’hem parlat massa del teu viatge, deu ser que no vam tenir prou temps perquè quan volem ens hi posem eh! Hem passat algunes estones xerrant, discrepant, opinant, rient.  Respectes i estàs obert al diàleg i això no sempre és habitual.  Esclar que, la distància més curta entre dues persones té lloc entre rialles diuen.  La distància, que tot ho refreda, també ajuda a guanyar en perspectiva….què hi dius?  La distància temporal i la distància espacial ens permeten deixar darrera l’horitzó allò que no ens és agradable de veure i viure.  Passar pàgina i buscar un nou camí oi?   Valor amic!! Valor feia falta per un repte com aquest.

Valor:  Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills, les dificultats, etc

Bé, des del país on ningú hi entén un rave sobre enquestes i que està descobrint una pluralitat que augmenta amb la seva demografia, et desitjo the best of the best i més! 😉

D’aquesta, com a mínim, te n’emportes un bon anglès i un important enriquiment personal així que, seguretat amb tu mateix i coratge Josep!  Fot-li canya!

Una abraçada!!

Advertisements