Qui mana?


No per pensar millor les coses el resultat ha de ser més satisfactori, encara que les possibilitats són majors (que li preguntin al president Mas). Les coses dites ‘en calent’ sovint descadenen relacions complicades per ser susceptibles de resultar més imprecises, ara que, això sí, són més autèntiques, com les relacions amb els veïns.

Això em recorda que, en una entrada recent, vaig escriure que estem marejats per la desinformació quan, realment, estem més informats que mai. Que no ho sapiguem tot, que no sapiguem el que s’està cuinant en temps real, no significa necessàriament que estiguem desinformats. Hi ha molt coneixement que pot ésser absorbit per una ment atenta avui dia i, tal i com parlàvem amb el pare en una conversa recent, una persona de 50 anys pot ser testimoni de la diferència important entre l’avui i la seva joventut en un país que encara no fa vuitanta anys que va sortir d’una guerra i menys de quaranta que viu en democràcia. Aquesta persona sap com és el món que mai li van explicar que tenim. Pel·lícules com Syriana, documentals com 30 minuts a TV3, llibres com El Banco (Marc Roche, Deusto), pàgines web com www.economista.es, diaris com l’Ara o programes com el Salvados de la Sexta, no eren possibles 40 anys enrera. Avui sabem més sobre com es decideixen moltes coses que afectaran el nostre futur.

En un moment de la xerrada, el meu pare, que encara no té els seixanta, recordava haver vist en certa ocasió, de petit, un autocar de línia que portava propaganda amb motiu d’un referèndum convocat pel règim franquista que deia quelcom similar a: Si votas SI, habrá paz. Si votas NO, habrá guerra. Què dius!! (rialles). Ara vas i dius que no! 😉 Em direu que us sorprèn que un dictador intenti fer un exercici ‘democràtic ‘ amb un resultat tant lamentable?

Sobren els comentaris.

Homo Economicus d’Anxo Penalonga. Capítol relacionat amb l’educació. Al cap d’unes línies llegeixo les declaracions que va fer Fraga, ja fa molts anys, al ser preguntat sobre el fet que fills d’alts càrrecs obtinguessin els primers llocs de les oposicions públiques gallegues: Los hijos de buena família son más listos y cuando concursan en una oposición tienen más posibilidades de alcanzar el éxito. En una casa de personas prominentes, los hijos salen con más posibilades.

….i jo dic: Ya!!! Y quien manda manda, aunque mande mal!!! …veritat? D’això es tracta oi?

Així funciona Espanya, on el que compta és no deixar la mamella, on la paraula que val és la del polític empès pels seus interessos ignorant la paraula de personal qualificat i competent, on el seu orgull, el dels polítics, preval amb independència de les conveniències de la comunitat a la que representen i amb total impunitat. Així, per exemple, quan a les costes gallegues s’enfonsava el Prestige causant la catàstrofe ecològica més greu de la història espanyola: alguns polítics de primera línia de caçera i les opinions dels tècnics pel desaigua del vàter. Hi hauria més casos que paraules al diccionari. I, parlant de diccionaris:

Competent: Dit d’aquell a qui legalment pertany el dret de decidir, de qui té competència en una matèria

Tècnic: Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts.

Qui és legalment competent en molts àmbits és el polític quan sovint no és èticament competent.

Comercials, negociants al poder. Estafadors dirigint el negoci. Estafadors com els gestors dels bancs que han portat a la ruïna milers de famílies mentre ells s’embutxaquen milions d’euros per males gestions. Avui és Gerardo Díaz-Ferran el protagonista. Demà, la setmana que vé, el mes que vé, en seran uns altres però els qui paguem les conseqüències de la feina mal feta sempre som els mateixos; els mateixos i sempre, cada dia, cada setmana, cada mes.

Ètica: Conjunt de principis i regles que regulen el comprotament i les relacions humanes.

Conducta: Manera de conduir-se; comportament.

La conducta dels polítics està directament lligada a la societat que representen i, actualment, és probable que els manquin, per exemple, ètica moral, solidaritat, honradesa, transparència, implicació i rigor que impregnin les seves conductes perquè aquestes adoptin el sentit que ens convé a tots. Fa temps ja vaig comentar que en un article de www.economist.com es relacionava el nivell de corrupció d’un païs amb la seva prosperitat, i doncs? Sempre hi haurà estafadors però les seves accions mai haurien de quedar-se al calaix de la impunitat. No queda gaire justícia i, amb l’inestimable exercici del ministre Gallardón, ni tan sols, el dret a reclamar-la ja!

Advertisements