Unim!


En la trajectòria que descriu la nostra vida, la formació és capital, les necessitats obliguen, el caràcter condiciona i l’educació transforma.

Sobretot en l’àmbit professional, quan afronto situacions complexes en el terreny de les relacions, el primer que em pregunto és:  Què he de fer per aconseguir minimitzar els danys?  Com puc convertir tots els esforços i totes les hores que he dedicat a la meva persona, al llarg de la meva vida, en resultats positius per mi i l’entorn?

Que fàcil.  Que fàcil és trencar en lloc d’enganxar.  La gent té, en general, predisposició i facilitat per trencar davant la dificultat, la feina i el poc reconeixement que comporta crear llaços, ponts, unions.

Unir:  Establir entre dues o més coses o persones un lligam material, moral o legal, ajuntar, combinar, associar.

Generar enllaços, en comptes de trencar-los, no només requereix estar disposat i preparat per fer-ho sinó saber gestionar, en situacions de tensió, tot allò que hem absorbit al llarg de la nostra vida deixant de banda l’orgull i els propis interessos en defensa de l’interès general que, en última instància, repercutirà sobre la nostra persona en el mateix sentit.

Actuar pensant en el futur, treballar en benefici d’allò que no es veu perquè encara s’ha de produir, és molt més complicat i més exigent amb la nostra conducta i aquest camí tant ple de dificultats no és el més transitat, precisament.

Hi ha moltes variables que no controlem en l’equació de les relacions però els nostres actes afecten, i molt, als resultats que n’obtenim.  No podem esquivar les responsabilitats pròpies pensant que només poden recaure sobre el pròxim.   Accepta la repercussió de les teves accions.

Advertisements