Made in…


We the people? Au va, no fotem…..aguantem massa!
És inacabable, la pila de roba que tinc per planxar em deixa temps per pensar i planificar moltes coses: He d’alentir la meva vida. També ho és la llista de corruptes, pressumptes corruptes i beneficiaris de la corrupció de l’Estat español amb un ‘Quan vulguis ho tornem a repetir’ per lema. S’acaba l’aigua i mentre es torna a escalfar la planxa, poso lletra a alguns d’aquests pensaments tot escoltant ‘pa amb oli i sal’ de Blau Mut. Un post nou. S’acaba la primera però curta setmana de vacances.

Ja era hora que comprés un disc de música en català; massa he tardat a consumir producte musical de la terra. Cada dia que passa, apareixen més i millors grups de música catalana i de nosaltres, els catalans, en depèn la seva existència. La supervivència de la cultura catalana està determinada pel consum de part dels set milions i mig d’habitants d’aquesta nació i dels pocs que hi ha repartits pel món. No n’hi ha més. Com, sinó, vendrien el que produeixen? Tothom s’ha d’obrir camí com pot enmig d’una selva globalitzada però oblidem que el consum intern és el pilar de la majoria d’indústries. Si per la indústria de la música és imprescindible, per moltes altres és fonamental. Així doncs, què passa quan anem a comprar?

Abans d’adquirir un producte, el regiro per trobar-hi el Made in Spaìn. Fins on pot la meva economia i amb les circumstàncies atenuants pertinents, procuro quedar-me amb allò que es produeix aquí. En un món globalitzat on no es regula la competició, és molt difícil evitar que sempre guanyin els mateixos. Així, mentre països desenvolupats que, com el nostre, tenen la llosa del Benestar Social reduint la seva competitivitat, altres poden vendre allò que produeixen en condicions molt diferents, viatjant milers quilòmetres amb un sobrecost energètic i contaminant que incrementa el preu irrisòriament per seguir essent molt més barats exprimint així, precisament, el preuat Benestar social que hem aconseguit amb l’esforç de tots a pesar dels Mata, Urdangarín, Palleros, Millet, Fabra, Camps, Bárcenas i un llarg etcètera.
Aquesta setmana, amb vint minuts de telenotícies en tenim prou per escoltar que la Cospedal (PP, presidenta Castilla la Mancha i membre de l’executiu español) se salta les seves ‘lineas rojas’ i privatitza la sanitat tancant, de pas, centres que la gent necessita als seus pobles; que Unió Democràtica de Catalunya s’escapa de la crema pel seu finançament irregular; que Oriol Pujol està suposadament implicat en el cobrament “d’incentius” provinents de Sharp; que Bárcenas (tresorer del PP) ha estafat i repartit una pasta entre membres del partit; que en el cas Urdangarín només queda implicar-hi al Papa de Roma, etc.

Quin esgotament. No fotem, aguantem massa…molt! En tenim més….un directiu de la Fundació (o millor dit fundició?) Ideas (PSOE) s’ha embutxacat 3.000 euros per cada article que ha publicat fent-se passar per una dona; el govern aprova Decrets per facilitar que banquers delinqüents (Saenz del Santander) puguin seguir exercint i el ministre Montoro fa una aparició surrealista al congrés, amagant-se, mentint i esbroncant al lloc on l’executiu ha de donar explicacions, allà on se’ls pot controlar. Podridura pública i baixesa democràtica….les postres. Perquè, de fet, això és la punta de l’iceberg….un reflexe del que passa a tots els indrets del país. Made in Spain! Com la batedora Fagor que vaig comprar ahir. En vaig pagar més que per una Made in PRC i fins i tot amb prestacions inferiors, però és un producte de qualitat elaborat aquí, és a dir, per conciutadans que treballen per guanyar-se la vida emparats per un Benestar Social que ens ha fet millors. No vull dir amb això que s’hagi de boicotejar la compra de productes provinents d’altres països, res més lluny d’això, però convé que els consumidors assumim la part important que ens toca a l’hora de col·laborar en el desenvolupament de la nostra pròpia economia, aquesta que NO està globalitzada.

Mentrestant, tenim l’atur més alt d’Europa. Made in Spain, esclar! Una quarta part de les persones en edat de treballar no troben feina i la meitat dels qui tenen menys de 25 anys tampoc. Són dades gravíssimes que ens són comunicades a la vegada que el govern diu que la Reforma Laboral està donant els seus fruits…

És inacabable, la pila de mentides vull dir!.

La primera baixa en una guerra…la veritat. El camí més fàcil…cap al bar. La feina més dura…buscar-la. Les corbes més perilloses…cap a la dreta.

Anuncis

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s