In, inde, indefensió


Sí, indefensió!.  Què voleu que us digui, per votar contra això no hi ha referèndum possible, i m’empipa.

Aquest sentiment, no ens el treurem mai del damunt.  A mi no em surt tant bé com al mestre Cuní això de relatar successos i opinar sobre el que ens envolta donat que no només em manca la formació (les eines), sinó que ni tan sols tinc la meitat de l’informació que té ell (que ja seria un èxit).  És la seva feina, esclar que no tothom la fa bé la seva feina i això també causa indefensió. Seria com en una pel·lícula, una que m’he muntat avui, una que seria clarament un Western:  el ‘cowboy’ valent enfrontant-se a la FEINA mentre la resta, la majoria silenciosa, es miren els uns als altres amagats a casa seva, a l’hotel o al bar a l’espera del que li passi al valent pistoler….si es carrega a ‘la feina’ li donaran nous reptes i si ‘la feina’ pot amb ell, l’enterraran i encomanaran la missió a un altre valent….pobre valent!

I menciono a en Cuní perquè tinc la sensació que és un dels que explica gairebé tota la veritat que té a les mans.  No sé si per l’edat, l’experiència, per tenir un programa en un canal privat o per tot plegat.  El cas és que, almenys, és molt crític i opinador, massa opinador, massa aclaparador, però eloqüent, molt eloqüent.

Eloqüent:  Que parla amb facilitat i d’una manera que delecta, commou i, especialment, persuadeix els qui l’escolten.

Aquesta eloqüència és, precisament, la que m’ajuda a copçar millor com n’estem d’indefensos davant la manca de treball, control, transparència, rigor, professionalitat, interès, amor, regulació, sentit comú, meritocràcia, justícia, protecció i democràcia de l’Estament Polític d’aquest país.

No hi ha eleccions que valguin.  Estem venuts.  Som un ramat de xais covards vigilat per un grupet de llops afamats i insaciables.

“A la gent ben formada no se la prepara adequadament per tractar amb la gent que no ho està”.

Advertisements