Llegint una mica

Aquesta pàgina queda lluny de ser una crítica consistent sobre els llibres que he llegit sinó més aviat un recull de recomanacions i comentaris per recordar, més endevant, en què consisteix el que he llegit i què m’ha aportat.

TRABAJA COMO UN ESPÍA (setembre 2013)

Interessent….l’estic llegint.  Escrit per una antiga agent secreta que va treballar a la CIA durant 10 anys ocultant al seu entorn la seva professió, traslladant tot el que li ha aportat la seva professió al món de l’empresa on les tècniques dels serveis secrets són plenament aplicables…. (pendent).

MERCADONA (juliol 2013)

Decebedor, tot i contenir determinada informació interessant, no trobo que la redacció del llibre sigui la que s’espera.  Pobre i desestructurat.

CÓMO NOS VENDEN LA MOTO (maig 2013)

Encara no l’he acabat però està en la línea de les publicacions de Noam Chomsky, molt interessants, com sempre.  Un llibre per conèixer algunes ‘martingales’ del sistema, des d’un punt de vista llunyà.

STORYTELLING EN UNA SEMANA (març 2013)

No n’havia sentit a parlar mai de l’Storytelling.  Normal.  Com sempre passa amb tot, als països anglosaxons ja fa temps que el van descobrir i el practiquen.  De fet, acabo d’entendre que part del que faig en aquest bloc és justament Storytelling, esclar que mai se’n sap prou de res.

Aquest doncs, seria el primer capítol del meu particular Storytelling que no és més que una disciplina de comunicació que consisteix en explicar vivències per ajudar-nos a conèixer-nos més i millorar el nostre estil de comunicació.  Tal i com diu l’autor del llibre, en el món actual no n’hi ha prou d’estar format, tenir experiència i actitud.  Cal saber-ho vendre i comunicar-ho tot això.  I avui dia, on el terreny digital s’ha menjat molta part del real, no estaria malament aprendre a enriquir emocionalment allò que diem.  Cada vegada hi ha més accessibilitat a la diversitat així que ens costa molt més trobar nexes entre nosaltres en el món real perquè, senzillament, no hi ha temps per tot i el camí escollit sempre ens costa un peatge.

(text extret del meu article Storytelling, part I)

 

Storytelling en una semana, d’Antonio Núñez

ESPAÑA DESTINO TERCER MUNDO (març 2013)

…Tot plegat, per dir que acabo de llegir el llibre España destino tercer mundo (Ramón Muñoz) que m’ha servit per entendre més bé i saber una mica sobre què ens està passant. El llibre va de menys a més, amb un primer capítol força pesat per ser fictici però no impossible. Explica que no hi ha feina ni n’hi haurà, que no estem vivint una crisi sinó un canvi radical del nostre benestar i de la societat, que a Facebook Espanya només hi treballen dos empleats (anem fent, anem fent!), que no és tant fàcil obrir un compte corrent a Alemania o Suïssa per evitar un corralito , o que hem passat d’una ocupació del 15% al 9% en menys de 40 anys en el sector industrial….

Alguns fragments del llibre:

Se ha convertido en un dogma explicar el origen de la crisis por la explosión inmobiliaria. Cuando, en realidad, fue un respiro para toda nuestra economía y nuestro raquítico aparato productivo. De no haber sido por la construcción, los españoles ni siquiera hubieran disfrutado de la época de bienestar de los últimos años. Fue efímera pero al fin y al cabo la gozaron millones de trabajadores…..

El problema no fue la construcción, nuestra única fuente de empleo masiva, sino los desmanes que se cometieron en su nombre. En lugar de administrar el inmenso caudal de riqueza que provenía de ella….

…Y provocó fenómenos casi paranormales. Como que España pasara de tener una de las redes ferroviarias más arcaicas de Europa, al punto de que los trenes internacionales no podían circular debido a su ancho de vía, a convertirse en el país del mundo tras China con más kilómetros de Alta Velocidad (AVE), con 2.900 kms.

España destino tercer mundo, de Ramón Muñoz

LEYES SECRETAS DE LOS DIRECTIVOS (octubre 2012)

Un llibre excepcional per aprendre i entendre sobre el món de la direcció d’equips de persones.  Pràctic i indispensable.  És un manual que anirà bé tenir a mà per a la resolució de situacions diàries en la vida professional d’algú que pretèn ser cada dia millor.

SIMIOCRÀCIA (setembre 2012)

Divertit, curiós, diferent, entretingut, fàcil d’entendre.  Explicació, amb escarni, del que ens acaba de passar els últims anys, sense embuts, amb simplicitat i per això és digerible per a qualsevol aficionat a la lectura.  És una mena de còmic graciós.  (30-09-2012)

ECONOMÍA.  MENTIRAS Y TRAMPAS

“–¿Hasta dónde de pesimista?. 

Creo que la unión monetaria no tendrá más remedio que disolverse. Con un trauma tremendo, un coste muy grande, pero así es muy difícil mantenerla.”  Juan Francisco Martín Seco – Economista y exsecretario general de Hacienda (1984-87)

He citat un fragment d’una entrevista que li fa www.farodevigo.es perquè sàpigues quin peu calça l’autor i quin és el fons del que ha escrit en aquest llibre.  M’encanta la claredat amb la que planteja les coses i sens dubte no podria sortir a la llum un llibre com aquest si no fos pel paraigües, encara que petit, de la democràcia.  És un diccionari pels qui volem saber quelcom més d’economia i realitat.

COMO CAER BIEN A LOS DEMÁS EN MENOS DE 90 SEGUNDOS

Encara que no m’agrada, havia d’anar a veure un partit de futbol per tenir la meva dosi, molt important, de relacions socials que tant ajuden a ser persona. Ho estic cultivant ja fa força temps i és positiu, és útil, és un bé. I cal obrir-se més…no ens hem de creuar de braços, els hem d’obrir deixant així que l’energia positiva arribi a la gent del nostre entorn. Però avui estic cansat i a mi ja fa un temps que no m’agrada el futbol.

He arribat a casa i la meva germana, a qui feia uns dies que no veia, s’ha interessat per la meva vida. A la pregunta: Què tal tot? Jo he respost: cansat de pensar que tot va bé quan potser no hi va tant….i cansa eh! 😉

El cas és que, de fet, és així…..les coses són, en la major part, allò que volem que siguin. La meva actitud davant els fets de la vida és clau. La meva actitud defineix i poleix la manera com aquests fets m’afecten. El meu cap pot suportar coses que d’altres no poden i d’altres poden amb allò que jo no puc. Estem preparats, ens han programat (educat) per assimilar amb més o menys capacitat tot el que ens envolta i dóna forma a la nostra vida. I alguns entrenem per millorar i contagiar allò que l’autor del llibre que estic llegint anomena Actitud Realment Positiva.

Sí, n’estic convençut, és això. L’actitud marca la diferencia i l’efecte que provoca la seva ona expansiva sobre les persones que tenim al voltant és útil als nostres propis interessos…ja sabem allò de: tota acció provoca una reacció.

Citant un fragment del llibre: Probablemente no debería confesarlo, pero he logrado que me perdonen docenas de multas de automóvil (también he fracasado unas pocas veces), y no sólo infracciones de aparcamiento….Estoy absolutamente convencido de que si hubiera comenzado diciéndole al agente de policía que el radar estaba estropeado…..estaría condenado desde el principio.

En aquesta part del llibre l’autor parla de l’Actitud Realment Positiva i com aquesta canvia la manera de veure les coses i, de fet, canvia els fets. A mi ja em queden pocs punts del carnet de conduïr però és cert que la meva actitud també m’ha ajudat, igual que a l’autor, a estalviar-me un bon munt de multes.

Tu imaginación es la fuerza más poderosa que posees, incluso más que la voluntad. Piensa en ello. Tu imaginación proyecta experiencias sensoriales a tu mente a través del lenguaje de imágenes, sonidos, sentimientos, olores y sabores. Tu imaginación distorsiona la realidad. Puede trabajar para ti o contra ti.

Las actitudes negativas tienden a provenir de gente que no sabe realmente lo que quiere comunicar.

Boothman Nicholas (2001). Cómo caer bien a los demás en menos de 90 segundos.

ASEGURAR RESULTADOS EN TIEMPOS DE INCERTIDUMBRE

El perfecte exemple de llibre que no has de llegir si no formes part del selecte grup de persones que governen el rumb d’una empresa i no vols enfadar-te veient que les coses no van pel bon camí quan ningú sap com adreçar la situació.

No vull dir amb això, que dirigir el timó d’una corporació sigui tant simple que es pugui aprendre només llegint un llibre, sinó que només se’n surten els millors i aquest llibre explica, en certa manera,  què fan per aconseguir-ho.

Jo l’he comprat per tenir una visió més àmplia del funcionament de les empreses a nivell directiu i copsar alguns conceptes per millorar com a professional.

Comença explicant com, fa cosa d’uns 30 anys, als Estats Units es va produir un accident d’avió on van morir més de cent persones perquè els pilots, al fer la maniobra d’aterratge, van detectar que l’indicador que els informava de si el tren d’aterratge estava desplegat, estava apagat.  Després de comprovar que, en contra del que pensaven, el tren estava en la posició correcta, no van ser a temps d’aterrar.  Així, fou un accident que es podia haver evitat si la tripulació hagués sabut el que havia de fer i amb quina prioritat.

El mateix passa al món dels negocis!

EL CLUB DE LOS TIPOS DUROS

Formava part d’una colla on el més normal era tenir un sobrenom, i donada la seva semblança física amb un dels famosos germans Dalton de la sèrie de dibuixos animats Lucky Luke, a un “tipus graciós” se li va ocórrer proposar-li precisament el sobrenom de Dalton.  L’individu li va contestar que acceptava la proposta, sempre que als imbècils se’ls apodés imbècils.  Fou la resposta d’un “tipus dur”.  Les condicions no van agradar gens i el tema no es va tornar a discutir més.  Això és el que ens ensenya El club de los tipos duros (Gestión 2000) que, amb les seves interessants referències a conegudes pel·lícules on els seus protagonistes són dones i homes amb una resiliència envejable, proposa al lector que adopti una actitud allunyada del victimisme per tirar endavant en el món laboral.

Fins i tot els lleons ataquen primer a la presa més dèbil.  Ni tan sols ells malgasten la seva potència i capacitat assassina, així que ja saps què et toca!

Del llibre es poden extreure molts textos; algun exemple seria:

          ….Además, la serie habla sobre la suerte que tenemos de estar vivos y de lo “guarro” que puede ser el mundo en demasiadas ocasiones.

          ….La brutalidad (no física, claro, sino verbal) puede servir, en momentos muy precisos, pero a largo plazo resulta contraproducente.

          ….La imagen de dureza no es rentable a largo plazo, sobre todo en los tiempos actuales marcados por la moda del rollazo este de la inteligencia emocional.

          ….Exactamente!  Para un tipo duro una cosa son sus decisiones, y otra, muy distinta, las consecuencias. 

LAS ALCANTARILLAS DEL PODER

Com controles a l’enemic?  Qui és l’enemic?  Com són tractats els agents secrets un cop finalitzada la seva feina?  Com se les enginya el CNI per fer vàlides en un judici les proves que s’han obtingut de forma il·legal?  Quants agents secrets hi ha a Espanya?  Com es capten nous agents?  Com van espiar a la princesa Letícia?  Sabien que Carod-Rovira es reunia amb terroristes a França?

En fi, les respostes a aquestes preguntes i a moltes d’altres són en aquest llibre.  Complicat d’entendre en alguns moments però molt ben estructurat i fàcil de digerir pel fet d’estar dividit en 100 capítols de no més de 3 pàgines cadascún amb la finalitat d’explicar al lector alguns fets relacionats amb els serveis secrets espanyols.

No se m’ha fet pesat llegir-lo i fins i tot m’han sorprès algunes revel·lacions, injustícies i fracassos de l’espionatge espanyol.  No sé si hi ha gaires llibres sobre aquest tema però si és així, jo començaria per aquest.

El capítol més dur és el num. 78, que parla sobre l’assassinat de 7 agents espanyols a prop de Bagdad (Irak) en una emboscada a mans d’un grup d’iraquians l’any 2003.  Comença:

–   Necessitamos ayuda…¡Van a matarnos…! Quiero hablar con mi madre…¡Decidle que me llame! El ruido de fondo de los disparos se escuchó con nitidez como sonido ambiente en la desesperada llamada de teléfono del agente secreto Carlos Baró.

“El Estado de Derecho también se defiende en las alcantarillas”.  Felipe González.

LA TENDRESA DEL PAPER HIGIÈNIC

El llibre de Josep Maria Portavella, un burgès d’idees modernes, actor i homosexual orgullós, explica  fets de la vida quotidiana que ha viscut ell mateix i que mostren, en part, com és la societat actual.  Divertit i ràpid de llegir, exposa la seva opinió sobre el món actual i ens ensenya com es relaciona amb el seu entorn; tot, és clar, lligat sempre al mateix fil conductor:  la homosexualitat.  Estructurat en capítols curts, sembla un recull d’articles publicats en un bloc, un diari personal publicat per a compartir amb la resta del món.

Ideal per a interessats en lectura poc densa i opció interessant per a regalar a determinades persones.

USTED PUEDE SER TODO LO BUENO QUE QUIERA SER

Lectura imprescindible per a qualsevol que tingui sentit de la qualitat en el treball i ambició per convertir-se en millor professional, i altament recomanable per a estudiants i aficionats a la lectura.

Agradarà fins i tot als que llegeixen poc perquè és de lectura ràpida (poc més de 100 pàgines amb poca lletra), fàcil i divertida en alguns moments (hi apareix la foto de la torre de pisa amb un peu de pàgina que diu: ¿Volvería a confiar en este arquitecto?).

És la visió d’un exitós publicista (Paul Arden) que després d’una carrera professional amb molts alts i baixos troba una empresa on desenvolupar tot el que sap.  No és qualsevol llibre d’autoajuda.  No n’he llegit molts però pel que diuen i donat el contingut, jo crec que ÉS EL LLIBRE D’AUTOAJUDA per a professionals.

Alguns fragments són:

–   ….Todo el mundo quiere ser bueno, pero poca gente está dispuesta a hacer los sacrificios que conlleva ser grande.  Para muchos es más importante resultar agradable para gustar.  El mérito es el mismo, pero no hay que confundir ser bueno y gustar.

–   ….La llamada “gente lista” consigue trabajos acordes con sus calificaciones (el pasado), no con su deseo de triunfar (el futuro).  Sencillamente ven cómo se les adelantan los que luchan por ser mejores de lo que son.

–   ….Por eso no es bueno acertar.  La gente que acierta está anclada en el pasado y es inflexible, sosa y presumida.  No hay nada de que hablar con ellos.

–   ….Sea cual sea el proyecto que tenga sobre la mesa, ese es el proyecto.  Hágalo lo mejor que pueda.

–   ….Fui a ver a nuestro director y le dije:  “Llame al cliente y dígale que tenemos otra campaña preparada.  Que la tendrá en su oficina mañana a las nueve en punto”.  No había ninguna otra campaña.  Pero a las ocho de la mañana siguiente teníamos un concepto totalmente distinto que solucionaba las pegas del primero.

LA TERCERA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL

L’estic llegint…

 

BRICOLATGE EMOCIONAL

A l’estanteria dels pendents….

Make a comment:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s